I JORNADES CONJUNTES D’EDUCACIÓ I SANITAT. "ACTUALITZACIÓ EN TDAH". PALMA, 13-14 FEBRER 2013.

 

Els dies 13 i 14 de febrer de 2013 han tingut a lloc a Palma les I Jornades conjuntes Educació i Sanitat “Actualització en TDAH”.  Han estat organitzades per Assumpció Celaya, Cap del Servei d’Atenció a la Diversitat de la Conselleria d’Educació, i per la Dra. Esther Cardo, del Servei de Pediatria de l’Hospital Son Llàtzer i avalades per la Societat Espanyola de Neurologia Pediàtrica. Han tingut una gran acollida i repercussió ja que és la primera vegada que es celebren unes jornades autonòmiques sobre aquest dèficit.  Han participat un total de 500 persones, de forma presencial i per videoconferència a Menorca, Eivissa i Formentera.

Totes les ponències i debats de taula han estat molt interessants i enriquidors pel seu contingut en si, per les novetats i estudis recents, per la rellevància dels ponents i moderadors  i també per les qüestions plantejades i les aportacions dels assistents (del món educatiu, sanitari i famílies).

MATEU SERVERA, Dr. i professor titular del Departament de Psicologia de la UIB, va exposar, a mode introductori de l’acte, les característiques de l’alumnat amb TDAH a l’escola: manifestacions conductuals i habilitats deficitàries (memòria de treball, planificació, funcions executives....).  Va explicar que aquest dèficit és el que més freqüentment trobem a les nostres aules ja que afecta a un 5% dels nins en edat escolar (més habitual en nins que en nines i més en petits que en joves) i que la simptomatologia és molt variada.  Comença sempre a la infància i és un diagnòstic crònic (al voltant del 40-60% dels casos són persistents a l’edat adulta) encara que amb canvis en les seves manifestacions en funció de l’edat, del moment i de la persona. Així com no hi ha dues persones iguals no hi ha dos TDAH iguals, encara que solen persistir conductes d’inatenció, hiperactivitat e impulsivitat que repercuteixen de forma significativa en el rendiment escolar, laboral i la vida quotidiana.  .

El neuropediatra de l’Hospital Universitari de Santiago de Compostela JESÚS EIRIS va apuntar que el dèficit obeeix fonamentalment a bases neurobiològiques i no a un problema conductual o d’educació.  Té un clar component genètic i neurobiològic ja que el seu cervell sol ser una mica més petit i les àrees cerebrals que utilitzen també són diferents, afectant així les funcions executives de les tasques a les que s’enfronten.

Pel que fa a la part de Bones pràctiques a les aules i centres escolars, l’experiència a Mallorca va ser relatada pel mestre de Primària i Música PERE GARCÍAS i per la Mestra especialista en Pedagogia Terapèutica ADELINA GUTIÉRREZ.  Van deixar clar que no hi ha receptes ni baretes màgiques i que a les escoles fem el que podem amb els recursos que tenim.  En Pere va insistir principalment en l’excés de burocràcia, la falta de temps dins l’horari escolar i en que la clau està en què aquests nins (no li agrada dir alumnes) se sentin estimats per tots nosaltres.  N’Adelina va incidir en la importància de la coordinació entre professionals i amb les famílies i de forma pràctica va explicar com confeccionar una Economia de Fitxes.  La directora de l’EOEP Eivissa Formentera, M. ÀNGELS CALVO, i l’orientador JOSEP TORRES, van representar l’experiència en aquestes illes i van explicar la resposta educativa des dels centres posterior a la detecció, valoració i derivació d’aquests casos.

El Diagnòstic diferencial del TDAH va ser desenvolupat per JAUME MOREY i MARIA ROMERA  (Psiquiatres i director i coordinadora de l’IBSMIA respectivament).  Segons els especialistes, el TDAH és molt complexe i es pot confondre amb altres problemes que poden interferir en l’atenció: dificultas visuals, auditives, falta de ferro, epilèpsia... que es poden confondre amb el dèficit i derivar en diagnòstics erronis. Evidentment, una intervenció i tractament adequats passen primer per un bon diagnòstic, el qual és impossible sense les diferents informacions de les parts implicades (mestres, pares i metges). A més existeix comorbilidad, on els trastorns més freqüents presents de forma conjunta amb el dèficit són el Trastorn oposicionista-desafiant, Trastorns de conducta, Trastorns d’ansietat, afectius i de la son, tics i síndrome de La Tourette, problemes de rendiment acadèmic i accidents i lesions.

D’altra banda, ASSUMPCIÓ CELAYA (Mestra PT i Cap del Servei d’AD) va exposar la Línia de Treball del Servei que dirigeix, com s’organitza, les seves funcions, objectius i la nova pàgina web.  Va incidir en la importància del Protocol de detecció, valoració-derivació, resposta educativa-sanitària i seguiment i acompanyament de les famílies.  En un altre moment també es va fe referència al Decret 6/2013, de 8 de febrer, de mesures de simplificació documental dels procediments administratius (BOIB del 12).  La seva finalitat és millorar la qualitat dels serveis donats per la CAIB. 

Va ser un luxe comptar amb el Dr. CÉSAR SOUTULLO ESPERON, profesor de la Universitat de Navarra i director de la Unitat de Psiquiatria Infantil i Adoleslència de la Clínica Universitària de Navarra.  Com a novedat va informar que en breu (maig del 2013) es publicarà el nou Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (American Psychiatric Association): el DSM-V. Tindrà canvis significatius pel que fa al trastorn: canvi en l’edat d’inici (dels 7 passa als 12), menys símptomes en adults (5 de 9), desapareixen els subtipus i es parlarà de presentació actual, desapareix l’exclusió de comorbilitat amb els TEA i s’aprecien millores en la descripció dels 18 símptomes.

Igualment, vam comptar amb l’experta ISABEL ORJALES VILLAR, professora del Dpto. de Psicologia Evolutiva y de la Educación. Facultat de Psicologia (UNED) i autora de nombroses publicacions i manuals.  Per ella i el seu equip els programes d’intervenció passen per tres vessants: un programa d’intervenció dissenyat per al perfil específic de cada nin (entrenament en autocontrol de la conducta, entrenament cognitiu, habilitats socials, desenvolupament emocional, suport escolar per tractar les dificultats d’aprenentatge i tractament farmacològic controlat), un programa d’assessorament o tractament educatiu als pares i un programa d’assessorament educatiu a professors en el desenvolupament de les adaptacions metodològiques adequades.  Principalment va recalcar la importància d'entrenar-los en aquells processos cognitius que els altres van adquirint de forma natural en el seu desenvolupament.

Per la part de Sanitat, va intervenir la Dra. de la Unitat de Neuropediatria de l’Hospital de Son Llàtzer i professora de la UIB ESTHER CARDO JALON.  L’hospital disposa des de l’any 2008 d’una consulta específica per al diagnòstic i tractament del trastorn on ja han estat atesos més de 5.000 pacients. Com a novedat, a la seva Ponència Actualització i revisió dels tractaments farmacológics; qué puc esperar de la medicació? va informar que està prevista la incorporació al mercat espanyol d’un nou fàrmac que ja es comercialitza als Estats Units des de 2007.  Es tracta de la lisdexanfetamina (LDX), el primer fàrmac amb efecte psicoestimulant de llarga duració. S’ha demostrat la seva eficàcia al llarg del dia (10-12 h) amb una única dosi al matí.

I per finalitzar, el Director General de Shire, JAVIER URCELAY ALONSO, va presentar el Projecte PANDAH, Pla d’Acció en TDAH. L’objectiu d’aquest pla d’investigació sociosanitària és analitzar l’impacte global i aprofundir en les repercussions del TDAH en la societat espanyola.  En aquest moment s’inicia la fase 4 i durant el 2013 es faran estudis per establir la relació entre el fracàs escolar i el trastorn.

Això va ser tot.  Esperam les properes amb moltes expectatives.